CONTES IL.LUSTRATS, CAMPANYES D'ANIMACIÓ A LA LECTURA, EXPOSICIONS, PREMIS I MOLTES COSES MÉS...

Són en Subi i l'Anna. A ell li agrada molt, moltíssim dibuixar, és el què ha fet des de ben petit i ara s'hi dedica professionalment. També li agrada pujar muntanyes, anar en bicicleta i comptar ovelles quan no pot dormir. A ella li agrada escriure, explicar contes i que, aquesta primavera, hagin nascut gallarets al seu jardí.
També, però, els agrada poder compartir les seves inquietuds, les seves vivències i la feina que fan i és per això que van a escoles, biblioteques, centres cívics... a fer activitats d'animació a la lectura i aprendre dels nens i nenes d'arreu.
Tot i que no s'hi acaben d'entendre tan bé com voldrien amb les màquines i els ordinadors, els fa feliços poder estrenar aquest bloc per compartir tota aquesta munió d'emocions que ens desperten els contes i les històries.
SIGUEU MOLT BENVINGUTS!

dimecres, 3 de maig del 2017

SANT JORDI 2017

Dracs bonifacis que trenquen estereotips, cavallers que en lloc d'espases combaten amb llibres, princeses que no volen ser rescatades, històries per ser compartides... I és que per SANT JORDI tot és possible! Mil GRACIES per regalar-nos un Sant Jordi de Conte!
La HISTÒRIA colpidora d'aquest SANT JORDI... Ella s'apropa. Vol un llibre per regalar-se. M'explica que ja ens coneix, que es va quedar una làmina d'en Charlie Rivel del nostre llibre "Charlie, nas de llautó". També se'n va quedar una altra per a la seva amiga tocada pel càncer. - Ara ja no hi és -em diu -però la imatge del pallasso la va tenir penjada a l'habitació fins al seu últim alè. I en el seu acomiadament hi havia un nas de pallasso perquè havíem compartit un món, un curs de clowns, un llenguatge propi... A mi, sense voler, se'm comença a fer un nus al coll que es va imposant deixant-me amb un fil de veu. Llavors les meves llàgrimes, sense demanar permís, espontànies i sinceres comencen a brollar galtes avall. I ella segueix allà serena i preciosa, radiant d'una felicitat difícil de descriure. - Quan es va morir, em van retornar la làmina d'en Charlie Rivel. Jo l'escolto amb els ulls fets un mar d'aigua. Les nostres mirades es troben i es travessen. Llavors ella ve a l'altra banda de la taula i ens abracem mútuament sentint alegria i tristesa alhora. El cor ens creix tant que en un punt remot som una de sola. El cel es tenyeix de nit. Aquella plaça tan plena a vessar de tot, ara és ampla, buida i silenciosa. I mentre la gran multitud mira el partit de futbol, la nit embolcalla de llàgrimes i vida dues dones tocades pel sentiment més universal de tots i que ens fa terriblement fràgils i fantàsticament humans.