EN SUBI I L'ANNA A LES ESCOLES I A LES BIBLIOTEQUES -Presentació-

Són en Subi i l'Anna. A ell li agrada molt, moltíssim dibuixar, és el què ha fet des de ben petit i ara s'hi dedica professionalment. També li agrada pujar muntanyes, anar en bicicleta i comptar ovelles quan no pot dormir. A ella li agrada escriure, explicar contes i que, aquesta primavera, hagin nascut gallarets al seu jardí.
També, però, els agrada poder compartir les seves inquietuds, les seves vivències i la feina que fan i és per això que van a escoles, biblioteques, centres cívics... a fer activitats d'animació a la lectura i aprendre dels nens i nenes d'arreu.
Tot i que no s'hi acaben d'entendre tan bé com voldrien amb les màquines i els ordinadors, els fa feliços poder estrenar aquest bloc per compartir tota aquesta munió d'emocions que ens desperten els contes i les històries.
SIGUEU MOLT BENVINGUTS!

dimarts, 20 / octubre / 2009

ACABA DE SORTIR DEL FORN...

Aquesta darrera novetat forma part d'una sèrie dedicada als INSTRUMENTS. Fins ara hi ha publicats:
LA VEU, EL VIOLÍ, EL SAXO, EL PIANO i LA BATERIA.


És una sèrie que a més del conte, també inclou un CD amb la història narrada i una selecció de músiques representatives de cada instrument.
La idea i la iniciativa és de EL MUSICAL de Bellaterra. L'il.lustrador de la sèrie és en Subi.


dilluns, 19 / octubre / 2009

L'ÚLTIMA TIRA CÒMICA


ADÉU A “LES ANIMALADES”

Sóc en Subi, el dibuixant que durant 11 anys us ha acompanyat cada divendres amb la tira còmica de les ANIMALADES.

Com heu vist, s’ha deixat de publicar i em sento amb l’obligació de donar una explicació a tots aquells que aquests dies m’heu trucat, escrit, parat pel carrer... per demanar-me què ha passat amb l’acudit setmanal.

La veritat és que la decisió no ha estat desitjada sinó que ha estat imposada per la direcció del diari. El motiu: retallar despeses. Les maneres: una simple trucada telefònica.

En aquests moments la sensació de tristesa m’envaeix. Potser he estat molt ingenu el pensar durant tots aquests anys que formava part d’una empresa i d’un equip de professionals que creien en la meva feina. De cop i volta i com si d’un accident de trànsit es tractés, han decidit matar els personatges que divendres rere divendres us han anat acompanyant. D’avui per demà em diuen que ja no compten amb mi. Una sensació estranya m’aclapara i un buit profund se m’imposa sense la meva voluntat.

Amb tot, m’agradaria donar les gràcies a tots els lectors que m’heu estat fidels. A tots els que m’heu anat seguint, llegint, col.leccionant... Doncs heu estat vosaltres que heu donat sentit i heu fet vius els personatges de les ANIMALADES. Des d’aquí un agraïment dels més sincers.

divendres, 2 / octubre / 2009

EXPOSICIÓ AL CENTRE CÍVIC Remei-Estadi VIC

Des d'avui i fins el 25 d'octubre podeu passar pel Centre Cívic Remei-Estadi de Vic a veure l'exposició APUNTS DE VIATGE d'en Subi.

dijous, 17 / setembre / 2009

PROPERAMENT...

Properament podreu veure publicat aquest costumari: "FESTES I TRADICIONS DE TOT L'ANY" amb text d'Elena Ferro i il.lustracions de Subi, Ed. Baula.
Esperem que us agradi i el disfruteu petits i grans.

Aquí us avancem algunes de les il.lustracions...

JA ES TROBA A LES LLIBRERIES

Aquí teniu la publicació del Premi "Lactància i Criança". Com vàrem anunciar en el seu moment, és un abecedari on hi ha representades dones del món donant pit.
Des d'aquí, volem dedicar aquest llibre a totes les mames que doneu pit als vostres fills.

De moment, encara no ha sortit la versió catalana. Us mantindrem informats, d'acord?

dimarts, 16 / juny / 2009

CONTE INTERGENERACIONAL CREAT A ORISTÀ




El conte "Els tresors de la Laia" és el resultat del Taller Intergeneracional EXPLICA'M UN CONTE que s'ha desenvolupat al llarg de deu sessions durant els mesos d'abril, maig i juny a Oristà. Aquest taller ha estat organitzat pel Consorci del Lluçanès (Programa de Dinamització de la Gent Gran) amb el suport de la Diputació de Barcelona i els seus participants han estat, per una banda, els nens i nenes del CEIP Llevant d'Oristà i per l'altra, la Gent Gran d'Oristà i La Torre d'Oristà.

A partir de les vivències i records que la gent gran ha anat explicant als nens i nenes de l'escola, i amb la participació de l'Anna Obiols, escriptora de contes, s'ha anat teixint el text inspirat amb el poble d'Oristà, la seva gent i costums. A partir d'aquest i amb la col.laboració especial d'en Subi, un dibuixant professional, s'han fet les il.lustracions que han pintat i treballat els mateixos participants.
"Els tresors de la Laia" amaga totes aquestes històries que la gent gran ha anat explicant i que es van descobrint amb la lectura del conte de la mà dels dos protagonistes, l'avi Joan i la seva néta Laia. Acompanyada del seu avi aquesta coneixerà com es rentava abans la roba a la Gavarresa, com es construïen les joguines, la feina al camp... esdevenint cada història un record que la Laia guardarà com un tresor.

Tot aquest procés creatiu ha quedat recollit en un àlbum de fotografies digitals que des de l'escola s'ha anat elaborantsessió per sessió i que també ha servit als alumnes participants per treballar el món de la imatge. Se'n pot veure una mostra al bloc de l'escola http://blocs.xtec.cat/ceipllevant1
Aquesta experiència ha estat enriquidora en molts sentits ja que s'ha recuperat part del patrimoni oral, s'ha viscut el procés de creació d'un conte i el més important és que avis i àvies i nens i nenes han cooperat i treballat conjuntament en aquest projecte comú amb final obert.

dimecres, 13 / maig / 2009

Hora del conte CHARLIE NAS DE LLAUTÓ al CEIP Charlie Rivel de Cubelles

El passat dissabte, 9 de maig, en Subi i l'Anna vem anar a fer l'HORA DEL CONTE a la Biblioteca de l'Escola Josep Andreu CHARLIE RIVEL de Cubelles.
Mentre l'Anna va anar explicant el conte "Charlie, nas de llautó", en Subi va anar dibuixant algunes de les escenes del llibre.
La veritat és que ens va fer molta il.lusió que ens convidessin des de l'escola que porta el nom del protagonista del conte.
Aquí teniu algunes de les imatges que ens han passat en Pau i la Judit. Moltes Gràcies des d'aquí i un petó ben gros!